Aquest camí de retorn al bosc que proposo, és original, sense tècniques ni doctrines, es intuïtiu i surt de l’experiència d’haver viscut tantes maneres d’estar i connectar amb la natura i haver conviscut entre tants Mestres i companyes de camí.
Anar al bosc i només estar, sense cap necessitat més, només estar present i respirar, per a mi, una medicina molt potent, i això es el que comparteixo.
Amb senzillesa i des de el cor, un caminar lent, un espai de llibertat, de no judici, de joc, una mirada curosa i una escolta plena. Jugant, rient, observant, sentint, ritual·litzant aquest camí de retorn al bosc.
Passejant pels senders i descobrint milers de racons, vaig creant diferents propostes, amb un o altre propòsit, segons vaig sentint i caminant, connectar amb els elements de la natura, arrelar un propòsit, cantar a la mare terra en cercle, ser bosc, i tot el que vaig desenvolupant, segons estic o m’inspira un lloc en concret, un camí, una font, etc.
Per mi estar al bosc es la premissa, per començar a sentir la natura i tots els seus beneficis, per això també proposo activitats a demanda, podem anar a jugar, a observar, passejar, fer cercles, fer música, podem anar a connectar i desconnectar, a sentir la terra, les estacions, a sentir-nos a nosaltres mateixos, a sanar ferides, a trobar-nos a ser lliures, podem anar sols en parella en família, en tribu, manada, amb companys de feina, etc. La natura és l’escenari perfecte per nodrir-nos.
Crec en el cercle i en la paraula i als meus passeigs sempre hi és el compartir con una manera d’integració de tot el que passa. Ja sigui un grup gran o reduït, la comunicació horitzontal sempre estar present.